Enfermetats de l'aparell endocrí.

Diabetes.

-La major part del que mengem es converteix en glucosa (una forma de sucre), la qual funciona com a font d'energia per les cèl · lules del cos. El pàncrees, un òrgan situat a prop de l'estómac, produeix una hormona anomenada insulina. La insulina ajuda que la glucosa arribi a totes les cèl·lules del cos. Però en les persones amb diabetis, el cos no produeix suficient insulina, o no la produeix en absolut.

http://www.diabetestipo1.es/images/p4.jpg

L'obesitat.
És un excés de greix, determinat per un Índex de massa corporal o IMC augmentat. Forma part de la Síndrome Metabòlica. És un factor de risc conegut per a malalties cròniques.

http://blogdefarmacia.com/wp-content/uploads/2010/11/obesidad_2.jpg  

Hipotiroïdisme.
És l'estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient d'hormones tiroïdals per la glàndula tiroide. Aquesta malaltia es produeix quan els nivells d'hormones tiroïdals estan per sota dels adequats. És més freqüent en dones que en homes.


Problemes de la paratiroide. 
Quan es produeix hiperparatiroïdisme, augmenta la quantitat de calci que circula pel corrent sanguini, el que també s'aprecia en l'orina, la qual pot registrar índexs enormement elevats d'aquest element. Això pot derivar en la formació de càlculs en els ronyons i una pèrdua del calci dels ossos. 


Si es produeix el fenomen invers, és a dir hiperparatiroidisme, la disminució del calci en la sang i l'augment del fòsfor provoquen tetània, patologia que es caracteritza per la dificultat en la contracció muscular, sensació d'adormiment en les extremitats i rampes.

http://www.ferato.com/wiki/images/8/8c/20090414_mgb_Hiperparatiroidismo_.jpg

Massa pèl.
Si bé en molts homes es dóna la hipertricosi, és a dir, l'aparició de pèl en zones en què normalment no hauria de sortir, això no és provocat per algun desordre hormonal. No obstant això, en el cas del hirsutisme, algunes dones presenten un desenvolupament exagerat del pèl, el qual és gruixut, pigmentat i llarg. 
A més, això afecta a llocs del cos que en condicions normals presenten molt poc creixement pilós (pèls), com el tòrax, abdomen, esquena, braços, cuixes, mentó i sobre el llavi superior. Aquest fenomen es produiria com a conseqüència d'una elevació de la testosterona, principal androgen de l'organisme.

http://img125.imageshack.us/img125/7352/hairyguy96c029cm0.jpg

MALALTIA DE ADDISON.
La malaltia d'Addison passa quan les glàndules suprarenals no produeixen suficient cortisol. Sol ser a conseqüència d'un problema amb el sistema immunològic, que ataca equivocadament els seus propis teixits i danya les glàndules suprarenals. Els símptomes inclouen: 
• Pèrdua de pes 
• Debilitat muscular 
• Fatiga que empitjora amb el temps 
• Baixa pressió arterial 
• Pell fosca o tacada
Existeixen proves de laboratori que poden confirmar si pateix de la malaltia d'Addison. Si no es tracta, pot ser mortal. Necessiten prendre pastilles d'hormones per la resta de la seva vida. 

https://www.umm.edu/graphics/images/es/15428.jpg

MALALTIA DE CUSHING.
Les persones amb la malaltia de Cushing tenen massa corticotropina que estimula la producció i alliberament de cortisol, una hormona de l'estrès. L'excés de corticotropina significa massa cortisol. 
El cortisol normalment és alliberat en situacions estressants. Aquesta hormona controla l'ús per part del cos de carbohidrats, greixos i proteïnes i també ajuda a reduir la resposta del sistema immunitari a la inflamació.

http://www.endocrinologia.org.mx/imagenes/noticias/1303932766.jpg

Fet per: Jennifer, Rebeca i Eva.