Els ronyons.

Estrucutura dels renyons.
Podem distinguir:

• L'escorça: hi ha més d'un milió d'estructures minúscules anomenades nefrones a l'escorça de cada renyó. La funció de les nefrones és filtrar tota la sang de l'organisme.
• La nefrona: és la unitat funcional del renyó; la constitueix:           -Càpsula Bowman: envolta una acumulació de capil·lars anomenada glomèrul. Aquestes estas formades a partir de l'arteriola renal. La capsula continua amb el túbul renal que és envoltat de capil·lars i desemboca a un tub col·lector, aquestos aboquen el contigut a la pelvis renal.

Fet per : Eva. Jenny i Rebecca.

Enfermetats de l'aparell endocrí.

Diabetes.

-La major part del que mengem es converteix en glucosa (una forma de sucre), la qual funciona com a font d'energia per les cèl · lules del cos. El pàncrees, un òrgan situat a prop de l'estómac, produeix una hormona anomenada insulina. La insulina ajuda que la glucosa arribi a totes les cèl·lules del cos. Però en les persones amb diabetis, el cos no produeix suficient insulina, o no la produeix en absolut.

http://www.diabetestipo1.es/images/p4.jpg

L'obesitat.
És un excés de greix, determinat per un Índex de massa corporal o IMC augmentat. Forma part de la Síndrome Metabòlica. És un factor de risc conegut per a malalties cròniques.

http://blogdefarmacia.com/wp-content/uploads/2010/11/obesidad_2.jpg  

Hipotiroïdisme.
És l'estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient d'hormones tiroïdals per la glàndula tiroide. Aquesta malaltia es produeix quan els nivells d'hormones tiroïdals estan per sota dels adequats. És més freqüent en dones que en homes.


Problemes de la paratiroide. 
Quan es produeix hiperparatiroïdisme, augmenta la quantitat de calci que circula pel corrent sanguini, el que també s'aprecia en l'orina, la qual pot registrar índexs enormement elevats d'aquest element. Això pot derivar en la formació de càlculs en els ronyons i una pèrdua del calci dels ossos. 


Si es produeix el fenomen invers, és a dir hiperparatiroidisme, la disminució del calci en la sang i l'augment del fòsfor provoquen tetània, patologia que es caracteritza per la dificultat en la contracció muscular, sensació d'adormiment en les extremitats i rampes.

http://www.ferato.com/wiki/images/8/8c/20090414_mgb_Hiperparatiroidismo_.jpg

Massa pèl.
Si bé en molts homes es dóna la hipertricosi, és a dir, l'aparició de pèl en zones en què normalment no hauria de sortir, això no és provocat per algun desordre hormonal. No obstant això, en el cas del hirsutisme, algunes dones presenten un desenvolupament exagerat del pèl, el qual és gruixut, pigmentat i llarg. 
A més, això afecta a llocs del cos que en condicions normals presenten molt poc creixement pilós (pèls), com el tòrax, abdomen, esquena, braços, cuixes, mentó i sobre el llavi superior. Aquest fenomen es produiria com a conseqüència d'una elevació de la testosterona, principal androgen de l'organisme.

http://img125.imageshack.us/img125/7352/hairyguy96c029cm0.jpg

MALALTIA DE ADDISON.
La malaltia d'Addison passa quan les glàndules suprarenals no produeixen suficient cortisol. Sol ser a conseqüència d'un problema amb el sistema immunològic, que ataca equivocadament els seus propis teixits i danya les glàndules suprarenals. Els símptomes inclouen: 
• Pèrdua de pes 
• Debilitat muscular 
• Fatiga que empitjora amb el temps 
• Baixa pressió arterial 
• Pell fosca o tacada
Existeixen proves de laboratori que poden confirmar si pateix de la malaltia d'Addison. Si no es tracta, pot ser mortal. Necessiten prendre pastilles d'hormones per la resta de la seva vida. 

https://www.umm.edu/graphics/images/es/15428.jpg

MALALTIA DE CUSHING.
Les persones amb la malaltia de Cushing tenen massa corticotropina que estimula la producció i alliberament de cortisol, una hormona de l'estrès. L'excés de corticotropina significa massa cortisol. 
El cortisol normalment és alliberat en situacions estressants. Aquesta hormona controla l'ús per part del cos de carbohidrats, greixos i proteïnes i també ajuda a reduir la resposta del sistema immunitari a la inflamació.

http://www.endocrinologia.org.mx/imagenes/noticias/1303932766.jpg

Fet per: Jennifer, Rebeca i Eva.

L'aparell excretor.

L'excreció  és l'eliminació dels residus tòxics que produeixen les cèl · lules del nostrecos. La acomulació d'aquests residus resultaria tòxica per les cèl · lules.

Òrgans excretors.

Hi intervenen els òrgans següents:
Renyons: són els òrgans excretors més importants; eliminen de la sang la urea i l'àcid úric. També són òrgans reguladors, eliminen l'excés d'aigua i sal a través de l'orina.
Pulmons: expulsen el diòxid de carboni produït en la respiració cel · lular.
Glàndules sudorípares: tenen com a funció principal regular la temperatura corporal i també excreten el 10% dels residus de l'organisme.
Fetge: elimina els pigments biliars i altres substàncies que es troben a la bilis i que s'eliminen amb la femta.

L'aparell urinari.
Els òrgans de l'aparell urinari són:
Renyons: es troben a la zona dorsal.
Urèters: són dos conductes que transporten l'orina fins a la bufeta. Tenen una paret muscular que es contrau i facilita el flux d'orina fins a la bufeta.
Bufeta de l'orina: Òrgan buit on s'acumula l'orina fins que s'expulsa de l'organisme. Al voltant del coll d'aquesta hi ha un anell muscular que controla l'obertura.
Uretra: conducte pel qual s'expulsa l'orina. En els homes forma part de l'aparell reproductor.

https://www.google.es/search?sugexp=chrome,mod%3D19&q=aparell+urinari&um=1&ie=UTF-8&hl=es&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi&ei=R2TGT8PACcWEhQfJsejZBQ&biw=1024&bih=681&sei=
WmTGT7LlB4m1hAe3ns3OBQ 

Fet per: Rebecca, Eva i Jennifer.

Gándula hipofisiaria, Adenohipòfisi i Neurohipòfisi.

La gàndula hipofisaria.
La hipofisis o glàndula pituïtària és una petita glàndula, de menys de1cm de diàmetre,situada a la base del crani.
Es divideix en dues zones diferents: l'anterior i la posterior.


Adenohipòfisi.
Es segreguen diverses hormones.

Libro de fisiología Atlas visuales océano.

Neurohipòfisi.
aquesta íntimament relacionada amb el hipotàlem: en ell es segreguen dues hormones:
-l'hormona antidiürètica: controla la quantitat de líquid excretat en l'orina i l'equilibrihidroelectrolític de l'organisme.
-l'oxitocina: té dues funcions: - Estimula la secreció de llet per la glàndula
                                                              mamària
                                                   -Produeix contraccions uterines al final de la
                                                              gestació ajudant al part.

Fet per: Rebecca, Eva i Jennifer.

Regulació hormonal e hipofisis.

La coordinació i regulació de moltes de les funcions de l'organisme humà tenen lloc a través de les hormones.

Les hormones són subtancias protèiques o derivades del colesterol. El mecanisme d'acció de la major part d'aquestes no està completament aclarit, si bé se sap que acceleren, o retarden els intercanvis químics en les membranes cel · lulars sense donar lloc a nous intercanvis.

Existeixen dos tipus d'hormones:
- Les locals: són l'acetilcolina, la secretina i la colecistoquinina, entre altres. Tenen efectes locals.
-Les generals: són segregades per glàndules endocrines específiques i són transportades per la sang per exercir la seva acció en punts distants del cos. Algunes actuen en determinats òrgans i altres actuen en totes les cèl · lules del cos.

Regulació hormonal
El sistema endocrí està format per tres tipus d'estructures glandulars: l'hipotàlem, la hipòfisi i les glàndules endocrines perifèriques.

Libro: Fisiología Atlas visuales océano.

Fet per: Rebecca, Eva i Jennifer.

Les glàndules endocrínes i la hipòfisi.

El cos humà està format per un gran nombre d'estructures molt complexes i diferents entre si que funcionen harmònicament. El sistema endocrí és l'encarregat de tenir cura d'aquest bon funcionament, fent que cada òrgan realitze el seu treball al moment oportú. Per a això, cadascuna de les glàndules que el componen actua abocant a la sang, en molt escassa quantitat, unes substàncies anomenades hormones, que arriben als òrgans o els teixits sobre els quals han d'actuar.


La hipòfisi és una petita glàndula que es troba situada a la cavitat denominadacadira turca, en el os esfenoide de la base del crani.

Llibre Atlas Visuales Oceànico Anatomía.

El diàmetre d'aquesta glàndula és d'1 cm, i el seu pes de 1g. es troba comsuspesa a la base del cervell. Malgrat la seva petita grandària, és consideradacom el director d'orquestra de tot el sistema endocrí, ja que, amb les sevessecrecions, determina el funcionament de les altres glàndules.
La hipòfisi segrega les següents hormones: hormones són substàncies secretades per
 cèl·lules especialitzades, localitzades en glàndules de secreció interna o glàndules endocrines. Són transportades per viasanguínia o per l'espai intersticial, soles (biodisponibles) o associades a certes proteïnes (que estàn en la seva vida mitjana al protegir-les de la degradació) i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits diana. La primera hormona que es va descobrir va ser l'adrenalina, descrita pel japonèsJokichi Takamine el 1901.

Llibre Atlas Visuales Oceànico Anatomía.

Tipus d'hormones:

-Hormona del creixement: actua en tot l'organisme, i determina el creixement del cos a través del control del metabolisme.

-Hormona adrenocorticotropa: controla en funcionament de les glàndulessuprarenals.

-Hormona Tireotropa: controla el funcionament de la tiroide.
-Hormona gonadòtropes: controlen el funcionament de les glàndules sexuals(ovaris i testicles).
-Hormona melanocitoestimulante: controla la secreció de melanina per part d'unacèl · lules especialitzades, els menalocitos. La melanina és el pigment que dóna el color osvuro a la pell.
-Hormona oxitóxica: controla la motilitat de l'úter.
-Hormona antidiürètica: obliga que es reabsorbeixi part de l'aigua de l'orina ja formada: d'aquesta manera concentra l'orina i disminueix el seu volum.

Fet per Eva, Jenni i Rebecca.

Enquesta sobre el sistema endocrí.

1. ¿Quants tipus de hormones coneixes?

      La majoria de las persones han respost:________________________________

2. ¿El sistema endocrí és el mateix que el sistema excretor?
1. Sí
2. No
3. No ho sé

3. ¿Quants aparells n’hi han?
1. 5
2. 6
3. 7

4. ¿Les hormones per on van?
1. Per la sang
2. Per el Cervell
3. Per les artèries

5. ¿Què és una hormona?
1. Un líquid
2. Una substància
3. Una cèl·lula

6. ¿La calcitonina és un tipus de hormona?
1. Sí
2. No
3. No ho sé

7. ¿La insulina d’on prové?
1. Del pàncrees
2. Del esòfag
3. Del renyó

8. ¿La neurona és una hormona?
1. Sí
2. No
3. No ho sé

- Contesteu amb un comentari a aquesta entrada.

Fet per Eva, Rebeca y Jenni.